Una mica d'història
Els orígens de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell arranquen de l’impuls de Carles Palau que va “contagiar” la seva afició a alguns amics i companys d’estudi com Feliu Comella, Joaquim Inglada, Francesc Arquer i al seu veí Àngel Llarqués. Aquest grup juvenil es posà en contacte amb Rafael Subirana, un aficionat veterà, qui els orientà en els seves primeres activitats i els hi presentà un altre grup de joves interessats en l’astronomia: Josep Maria Oliver, Esteve Padrós i Antoni Julià.
El pare de Carles Palau, director del diari Sabadell, va ajudar al grup de joves amb una subvenció per comprar el primer telescopi. Així mateix organitzà una reunió, el 7 d’abril de 1960, al domicili de Joan Argemí, regidor de Cultura, a la què assistiren representats d’altres entitats.
El diari Sabadell va cedir a aquest grup una petita habitació de 3×3 m, amb escriptori, un vella màquina d’escriure i un armari a compartir amb Cine Club. Llavors la redacció del diari estava ubicat a la Rambla, 69 a l’actual Casal Pere Quart. D’altra banda, Josep Miquel Sanmiquel, director de l’Escola Industrial que encara estava instal·lada a l’antiga Biblioteca de la Caixa d’Estalvis i els Jardinets, els hi deixà la torre de l’edifici per muntar el telescopi.
El 14 d’abril de 1960, Sabadell publicà, a doble pàgina central, la notícia de la constitució oficial del “club de astronomía”. Dies després, el 25 d’abril, l’alcalde Josep Maria Marcet visitava el petit despatx de l’Agrupació. Així mateix s’encetava un espai setmanal de divulgació astronòmica a Ràdio Sabadell. L’any 1963 el director de l’emissora, Joaquim Gorgori els hi cedí una sala de control en desús, una mica més gran que l’anterior despatx i on van romandre fins l’any 1965.
En els seus inicis el grup impulsor de l’entitat editava una “revista” d’un únic exemplar que ara passà a ser impresa a la rotativa del diari amb el títol de Astrum, el primer número de la qual va aparèixer el juliol de 1960. L’any fundacional acabava amb 75 socis.
L’any següent les Escoles Pies autoritzaren l’Agrupació a utilitzar el seu observatori meteorològic que feia anys no s’emprava.
L’entitat col·laborà en la Festa Major de 1962 amb un observació de l’eclipsi parcial de Sol. També, aquest mateix any es muntà el primer camp d’observació fora de la ciutat al Coll d’Eres a Sant Llorenç del Munt.
Posteriorment, al 1964, es realitzaren observacions a la Serra Camaró que es considerà un indret idoni per instal·lar un observatori. Fins i tot es va elaborar un projecte per a materialitzar-ho que no va reeixir al no trobar fons per finançar-ho. Justament molt a prop d’aquest indret hi ha l’actual seu de l’Agrupació.
L’any 1965, l’Escola Industrial, on estava l’observatori, va traslladar-se al seu actual emplaçament. L’edifici passà a l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell que va destinar-lo a activitats culturals. L’Agrupació Astronòmica va demanar un local i es va concedir un despatx de 5×5 metres. Així l’entitat disposava de l’observatori i la secretaria en un mateix local, a més de poder comptar amb l’auditori per celebrar actes.
El 1966 marcà un punt d’inflexió en la mesura que deixava de ser d’àmbit local a causa dels molts socis de fora de la ciutat i per les estretes relacions amb altres centres astronòmics espanyols i estrangers.
L’arribada de la nau espacial nord-americana Apolo 11 a la Lluna, el 20 de juliol de 1969, aixecà una enorme expectació i molt interès per les coses de l’espai. L’esdeveniment fou difós en directe per l’Agrupació des dels micròfons de Ràdio Sabadell.
El comitè d’observacions començà, el 1972, a estudiar la possibilitat d’instal·lar un observatori a La Mola al cim de Sant Llorenç del Munt. Aquest projecte coincidí amb l’avantprojecte de la Diputació de Barcelona de declarar Parc Natural el massís de Sant Llorenç del Munt. Josep Burrull, alcalde de Sabadell i alhora vicepresident de la Diputació, va recolzar la creació de l’observatori a Sant Llorenç. Ell mateix presentà el projecte, redactat per l’Agrupació Astronòmica, que comprenia un edifici amb cúpula.
El mes de novembre de 1973 Josep Antoni Samaranch fou nomenat president de la Diputació i va donar el seu suport al projecte que considerà econòmicament viable. Van passar uns quants anys fins que la Diputació va poder constituir el Parc Natural.
D’altra banda, la manca d’espai va ser pal·liat amb la cessió gratuïta de Josep Gimferrer d’un local al carrer Sant Pau on s’instal·là al 1976 un laboratori fotogràfic i una sala d’anàlisi de les observacions.
L’octubre de 1977 l’Agrupació organitzà les II Jornadas de Astronomía, les primeres d’abast estatal.
A finals de la dècada dels 70 s’experimentà un període d’estancament. Al maig de 1980 s’iniciaren les gestions per trobar una nova seu i disposar d’un nou observatori. Malgrat les dificultats, s’organitzà, el 30 de maig de 1984, amb gran èxit de públic, l’observació de l’eclipsi anular de Sol retransmesa per circuit català de TVE.
Les activitats de commemoració dels 25 anys de l’entitat, al 1985, portaren un raig d’esperança. A l’acte de cloenda, l’alcalde Antoni Farrés va manifestar el seu compromís per tal que l’entitat disposés d’un observatori digne del seu prestigi.
Farrés i el llavors president de l’Agrupació, Josep Maria Oliver, reprengueren el projecte de l’observatori al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Tanmateix, davant les dificultats es considerà la possibilitat de construir l’equipament al casc urbà de Sabadell. Finalment, a inicis del 1986, l’Ajuntament comunicà, mitjançant una nota de premsa, la construcció de l’observatori al Parc Catalunya. Farrès i Oliver s’entrevistaren, al 1987, amb el president de la Diputació per recavar el seu suport econòmic. Ara bé, la quantitat aportada va ser tan petita que fou l’Ajuntament qui sufragà quasi íntegrament el cost de l’edifici.
Mentre s’estava a l’espera de la materialització de la nova seu, l’Agrupació Astronòmica arribà a un acord, el 1989, per intercanviar amb Cine Club els locals de l’edifici de la Caixa d’Estalvis, de manera que van disposar d’un local dues vegades i mitja més gran.
La dècada de 1990 començà amb la redacció del projecte definitiu de la nova seu de l’Agrupació que fou resultat de l’intens treball dels directius de l’entitat, de l’arquitecte Joan Torras i del dissenyador Xavier Blanquer, contractats per l’Ajuntament. El 30 d’octubre del 1990 el projecte fou aprovat unànimement pel ple municipal. De manera quasi immediata s’encetaren els tràmits per adquirir la cúpula a l’empresa nord-americana Ash-Dome.
El 24 de març de 1991 es signava el conveni de col·laboració entre Ajuntament i Agrupació. El cost de l’equipament ascendia a 72 milions de pessetes. L’administració local es feia càrrec de la construcció i manteniment de l’edifici i l’Agrupació de l’equipament científic i administratiu. Des del 1985 al 1993, l’Agrupació va utilitzar un telescopi de 36 cm; ja disposava d’un telescopi de gran potència
Les obres començaren aquell mateix any i foren visitades el 16 de setembre de 1992 per Jordi Pujol, president de la Generalitat, el conseller Joaquim Molins i l’alcalde de Sabadell.
L’Observatori Astronòmic del Parc Catalunya s’inaugurà dels dies 28 a 30 de maig on es presentà el nou anagrama de l’entitat dissenyat pel pintor Alfons Borrell.
La històrica revista Astrum va experimentar un canvi radical, al passar de ser una publicació d’informació astronòmica general a ser monogràfica, a banda de dedicar algunes pàgines a informació sobre l’entitat. La primera monografia fou dedicada a la bibliografia astronòmica.
L’any 1995, l’Agrupació va rebre gran part de l’important llegat de l’astrònom aficionat barceloní, Albert Barangé amb llibres, col·leccions de revistes, atles i el telescopi Manent de 160 mm d’obertura.
L’Agrupació Astronòmica de Sabadell gaudeix d’un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. Un exemple d’això va ser el descobriment, el 23 d’agost de 1998, d’un asteroide per Ferran Casarramona, vicepresident de l’entitat i Antoni Vidal membre de la junta directiva. Un cop el Minor Planet Center va verificar les seves observacions es va donar, a proposta del seus descobridors. el nom de (13260) Sabadell a l’asteroide.
El 27 de maig de 2006 s’inaugurà l’observatori de l’Agrupació al Montsec amb capacitat per 31 observatoris privats, tots ells propietat dels socis de l’entitat.
En altre ordre de coses, al 2002, va ser guardonada per la Generalitat amb la Placa Narcís Monturiol, el major reconeixement al mèrit científic i tecnològic. Així mateix, al 2006, va rebre la declaració de Asociación de Utilidad Pública per part del Ministeri de l’Interior, un dels màxims reconeixements a una entitat cultural per part de l’Estat.
L’any 2010, quan l’Agrupació va celebrar els 50 anys d’existència, comptava a un mica més d’un miler de socis. L’impacte de la crisi financera es va fer notar i el nombre de socis va baixar i es va estabilitzar al voltant dels vuit-cents, dels quals un centenar són de Sabadell i la gran majoria del Vallès i del Barcelonès.
Al setembre de 2011 la revista Astrum va deixar d’editar-se en paper per passar a ser digital, amb l’avantatge que va passar a ser mensual enlloc de ser bimensual, i els seus continguts es van incrementar de forma important.
Els Presidents de l'Astronòmica
Aquests són els presidents que ha tingut l’Astronòmica de Sabadell al llarg de la seva història:
Carles Palau (1960-1962)
Jaume Moreu (1962-1965)
Feliu Comella (1965-1979)
Josep M. Oliver (1979-2006)
Antoni Ardanuy (2006-2010)
Àngel Massallé (2010-2014)
Xavier Puig (2014-2016)
Xavier Bros (2016-2019)
Emili Capella (2019-2021)
Carles Schnabel (2021-)
Per saber-ne més
El soci Luís Romero va fer una tesi sobre els inicis de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Després va fer-ne dues conferències que podeu veure aquí:
- Els inicis de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell (9 abril 2025)
- L’Agrupació Astronòmica de Sabadell: del programa Apolo a les sondes Voyager (2 octubre 2024)
A més, l’any 2010, amb motiu del 50 Aniversari de l’Agrupació, vam publicar un llibre on s’explica amb detall els primers 50 anys de la nostra història.
