Sagitta (Fletxa)
Sagitta, la Fletxa, és una petita constel·lació de l’hemisferi nord situada en plena Via Làctia, entre les constel·lacions de Vulpecula, Aquila, Hercules i Delphinus. Tot i ser una de les constel·lacions més petites del cel, és fàcil d’identificar gràcies a la seva forma característica de fletxa i a la riquesa d’estrelles i objectes de cel profund que l’envolten.
El nom Sagitta prové del llatí i significa precisament «fletxa». La constel·lació ja formava part de les 48 constel·lacions descrites per Claudi Ptolemeu al segle II. En la mitologia grega, però, no hi ha un únic relat universalment acceptat sobre quina fletxa representa. Una de les interpretacions més conegudes la relaciona amb Hèracles (Hèrcules), que hauria utilitzat una fletxa per matar l’àguila que devorava cada dia el fetge de Prometeu. Altres tradicions l’han relacionat amb Apol·lo o amb altres herois i episodis mitològics.
Estrelles dobles
15 Sagittae
Aquesta és especialment interessant perquè és un sistema binari format per una estrella semblant al Sol i una nana marró. És a uns 58 anys llum de nosaltres. La nana marró té una massa massa petita per mantenir la fusió estable de l’hidrogen, de manera que constitueix un exemple interessant d’un objecte situat entre les estrelles i els planetes. α: 20h 04m 06s; δ: +17º 04′ 12”
Estrelles variables
S Sagittae
És una estrella variable Cefeida. La seva brillantor varia aproximadament entre magnitud 5,2 i 6,0, amb un període d’uns 8,38 dies. α: 19h 56m 01s; δ: +16º 38′ 05”
U Sagittae
És una binària eclipsant formada per una estrella blava i una estrella taronja. Quan una passa per davant de l’altra, la brillantor del sistema disminueix. La seva magnitud pot variar aproximadament entre 6,5 i 9,3, amb un període d’uns 3,4 dies. α: 19h 18m 48s; δ: +19º 36′ 37”
WZ Sagittae
Sistema binari cataclísmic que ha experimentat erupcions de brillantor. A més, la seva posició dins de la Via Làctia fa que Sagitta sigui una zona rica en estrelles i objectes galàctics. α: 20h 07m 36s; δ: +17º 42′ 14”
Estrelles peculiars
FG Sagittae
FG Sagittae és una estrella situada al centre de la nebulosa planetària Hen 1-5. El més espectacular és que els astrònoms han pogut observar com l’estrella canviava de temperatura i de color al llarg d’una vida humana. Quan es va estudiar a mitjan segle XX era una estrella molt calenta de tipus B4. Posteriorment va evolucionar ràpidament cap a tipus A, després F i finalment K, refredant-se i expandint-se. És un cas excepcional d’una estrella en una fase molt ràpida de la seva evolució. α: 20h 11m 56s; δ: +20º 20′ 04”
HD 183143, HT Sagittae
És una hipergegant blava de tipus B7, situada a una distància molt gran, de l’ordre de milers d’anys llum. Té magnitud al voltant de 6,9, de manera que és just al límit de la visibilitat a ull nu. Presenta un fort vent estel·lar i línies d’emissió en el seu espectre. És també una estrella variable de tipus α Cygni, amb variacions petites però detectables. α: 19h 27m 26s; δ: +18º 17′ 45”
WR 124
Estrella Wolf-Rayet, una estrella molt massiva que està expulsant material a una velocitat enorme. Està envoltada per la nebulosa M1-67, formada pel material que l’estrella ha anat expulsant. α: 19h 11m 30s; δ: +16º 51′ 38”
Objectes de cel profund
M71, NGC 6838
Cúmul globular relativament jove i poc concentrat, situat a uns 13.000 anys llum de la Terra. Amb telescopis petits es pot observar com una taca difusa, mentre que amb instruments més grans es poden començar a resoldre algunes de les seves estrelles. α: 19h 53m 46s; δ: +18º 46′ 45”
NGC 6879
Nebulosa planetària amb un mida aparent molt petita, de només 5-9 segons d’arc, i una magnitud visual al voltant de 12,5. α: 20h 10m 26s; δ: +16º 55′ 22”
NGC 6886
Nebulosa planetària molt semblant i propera a l’anterior. Amb una mida aparent molt petita, de només 9 segons d’arc, i una magnitud visual de 11,5.
α: 20h 12m 42s; δ: +19º 59′ 23”
IC 4997
Nebulosa planetària molt compacta i jove. A causa de la seva diminuta mida angular, visualment sembla una estrella. La seva mida angular és de 2-3 segons d’arc per a la zona més brillant, i les regions externes més febles poden arribar a uns 13×11 segons d’arc. La seva magnitud visual és d’uns 10,5-11. Es calcula que només té uns quants centenars d’anys. α: 20h 20m 08s; δ: +16º 43′ 54”
